Estreno blog i m’agradaria començar parlant de per què és important la filosofia que hi ha darrere d’un projecte, d’un celler.
Però si parlem de vins, no hauríem de parlar d’ Enologia, en comptes de Filosofia?
L’ Enologia et dóna les eines, la tecnologia, els coneixements i els mitjans per arribar a elaborar els vins que desitges, però, quins vins vols elaborar realment? quina realitat vols que descriguin aquests vins? Per exemple, uns vins que parlin de la varietat amb la qual s’han elaborat? potser que parlin de la llarga història que tenen al darrere les vinyes o la família propietària? del paisatge d’ on provenen? d’un estat d’ ànim?
És el teu primer post i sembla que ja no t’entenc… M’estàs dient que d’una mateixa vinya podem elaborar vins molt diferents, en funció de la intervenció o motivació que tinguis?
Efectivament. Per exemple, d’una vinya a Terra Alta podríem pretendre fer una garnatxa blanca alegre, desenfadada i sense més pretensió de resultar simpàtica a un gran públic, simplement amb un fruit correcte veremat de forma primerenca. O, d’altre banda, com pretenem amb Lafou Els Amelers, podem elaborar un vi blanc que es pronunciï sobre la varietat, sobre el paisatge i sobre la història de la zona. D’aquesta manera, busquem la plenitud en boca i certa extracció – com en les garnatxes blanques històriques de la comarca – amb una verema tardana combinant aquest vi amb un altre de més verd i fresc, que ens parla de la frescor que ens dóna aquesta zona banyada pels vents Cerç i Garbinada.
Espera, llavors em parles d’interpretar com fan els músics amb la partitura? Vols dir que viticultors i enòlegs interpreten a les vinyes?
Exacte, però no només a la vinya, sinó a tot el que l’envolta, com la vegetació, la fauna, la història, les persones, l’orografia, els sentiments, … a mi m’agrada dir que som intèrprets del paisatge, un concepte que engloba bona part d’aquests elements. Fent un altre paral·lelisme, fixa’t de quina manera tan diferent interpreten una mateixa escena un pintor realista i un pintor expressionista, ja que els sentiments, la cultura o els propis valors i vivències de l’artista no tenen res a veure en cada cas.
Música, pintura… fer vi és un art?
És clar que és un art…
Vaja, m’has deixat el cap ben saturat d’idees, però crec que al final m’ha quedat clar. Que visqui la Filosofia!
